 |
|
 |
|
 |
|
 |
|
 |
|
 |
|
 |
|
 |
 No hi ha indicis clars de poblament durant el paleolític a la zona que ocupa l’actual Urgell, amb tot coneixem que àrees veïnes com la Noguera, les Garrigues i el Segrià estigueren poblades des del paleolític inferior. Molt possiblement l’Urgell i la zona de la Segarra haurien estat habitades a partir del neolític mig. Els materials més antics exposats a la Sala d’Arqueologia daten del neolític final i provenen de Vall-llebrera, població de la comarca de la Noguera situada no gaire lluny de l’Urgell. Durant el calcolític i l’edat del bronze creix el nombre d’assentaments a l’Urgell. Al bronze inicial i mitjà les àrees poblades són les zones altes de l’Urgell, altiplans i vessants, com la part alta de la vall del Corb, determinats indrets de la conca del Sió, com la serra d’Almenara, i de la conca de l’Ondara. Amb el bronze final canvia el patró d’assentament i se cerquen tossals i indrets destacats, amb domini visual sobre el territori. Bona part dels assentaments d’aquest darrer moment de l’edat del bronze i de la primera edat del ferro tindran una continuïtat en l’època ibèrica. Del bronze final destaca la troballa de l’estela de Preixana, monument de pedra sorrenca on es troba esculpit en baix relleu un guerrer amb torques i espasa. Els primers pobladors La cultura dels camps d'urnes L'economia El comerç L'Urbanisme del Molí d'Espígol La casa ibèrica Manifestacions singulars dins la cultura material ibèrica Els Ilergets La romanització |
féu un clic a la icona per veure
un Kalathos del s. I aC.
des de tots els seus costats
en una imtage interactiva en
Quicktime VR
